'La consciència en l’acció: més satisfacció ...i més resultats!', per Natàlia Cugueró [Get a Partner]

OPINIÓ | Una nova corrent en psicologia organitzativa (bé, nova ben bé no, però actualment molt a l’alça), seria la que tracta d’estudiar els processos anomenats de flow (fluir) laboral. El fluir es centra en l’acció, i en estar plenament conscients d’allò que estem fent en cada moment.

En general, en les feines actuals es valora la polivalència, i de vegades es confon la polivalència en estar fent tres coses alhora. Es tenen molts documents oberts a l’ordinador i molts temes al cap, i es va passant d’una cosa a l’altra al ritme marcat pels mails que entren i per les trucades de telèfon (bé, ara també pels diversos comptes de correu, de mòbils que sonen i dels ‘WhatsApp’, que fan aquell soroll d’ocell).

És a dir, qui acaba prioritzant les tasques són els més diversos elements externs, en comptes d’un mateix. I el què és tan necessari, que seria el fet de prioritzar i centrar-se en allò que un fa de manera exclusiva, acaba convertint-se en una utopia.

Quan, en realitat, s’oblida que aquesta utopia és la que genera satisfacció laboral, evita l’estrès a curt termini, i afavoreix la productivitat a llarg termini. Per tant, fer en cada moment allò que toca, i fer-ho intensament i amb concentració, més que una opció és la opció.

Sembla doncs, que seria bo aconseguir fomentar que els treballadors tinguin experiències laborals on puguin fluir, aconseguint satisfacció en allò que fan. I per fer-ho possible, s’ha d’entendre que fluir a la feina incorpora certs requisits.

Primer de tot, s’han de plantejar objectius clars, fent que tothom sàpiga el perquè fa les coses.

En segon lloc, l’entorn laboral ha de permetre la concentració en el què es fa. I, a més, durant l’execució de les tasques caldrà que sigui possible que tothom pugui percebre sensacions que l’orientin sobre si va pel bon camí o no, per tal que de manera individual es pugui exercir un auto control, corregint les accions sobre la marxa.

Finalment, caldrà que l’activitat presenti un cert desafiament, però sense arribar a l’estrès (és a dir, que no sigui ni massa fàcil ni massa difícil). Tampoc cal deixar de banda que l’activitat ha de produir certa gratificació.

I si bé no cal que es compleixin tots els requisits perquè el treballador experimenti el fluir en el seu dia a dia laboral, sí que la majoria d’aquests caldria que hi fossin.

El fluir necessita proposar certs objectius, però és important no confondre’ls amb uns mers resultats amb els quals s’hauria de pensar a tothora. De fet, estar satisfet quan es flueix a la feina, no depèn en general d’obtenir els resultats (potser en part sí, però no de manera exclusiva), sinó en com s’obtenen, i encara més en com anem concretant les accions que realitzem, fent-les amb tota l’atenció possible i al màxim de concentrats.

Quan una persona es troba en aquest procés, es dissol de manera literal en l’activitat i experimenta el fluir, essent aquesta experiència una barreja entre tenir un autocontrol sobre el què un fa, i alhora, notar que la seva consciència personal es troba en total harmonia amb allò que està fent.

Per tant, és al reduir la consciència a l’activitat mateixa, quan un aconsegueix viure millor, amb plenitud, fruint d’allò que es fa. I podríem afegir que dóna sentit a la frase de que “no és feliç qui fa allò que vol sinó qui vol allò que fa”. Això mostra que és més important fluir a la feina, que no pas donar importància al què un fa. 

Sí que és cert que hi ha feines que en sí mateixes podrien semblar més gratificants que d’altres, feines que podrien ser considerades més vocacionals. Però el repte real és aconseguir que en la majoria de les feines (sobretot, en les que es troben pensades perquè les facin persones), puguem facilitar als treballadors l’experimentació del fluir en la seva tasca.

I caldria estendre-ho en la manera en com treballem en equip amb la resta dels companys de feina. Això portaria a la satisfacció a curt termini, fent més probables els resultats a mig termini. Perquè el que fa sostenibles les empreses, és crear les condicions que facilitin un entorn laboral on treballar afavoreixi la felicitat de les persones. 

--

Natàlia Cugueró, sòcia de Get a Partner

Article original publicat al Diari de Terrassa de 7 de març de 2015