"El registre de la jornada diària dels treballadors, és obligatori?", per Elisabet Mallofré [LeX-it Advocats]

Els tribunals han acabat concloent que el que es coneix comunament com fitxar a la feina és una obligació legal de l’empresari, però no només cal portar el registre, també s’ha de lliurar mensualment una còpia al treballador de les seves hores.

Encara són moltes les empreses que no són conscients de l’obligació legal que tenen de portar un registre diari de la jornada laboral dels seus treballadors.

El cert és que hi ha hagut un intens debat judicial i doctrinal al voltant d’aquesta obligació, que té el seu origen en la interpretació de l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors.

Anem a veure què diu exactament aquest precepte:

“A efectos del cómputo de las horas extraordinarias, la jornada de trabajo se computará día a día y se totalizará en el periodo fijado para el abono de las retribuciones, entregando copia del resumen al trabajador en el recibo correspondiente”.

Tradicionalment, com que el registre es configura aquí com un instrument de còmput de les hores extraordinàries, moltes empreses no han vist la necessitat d’implantar-lo, doncs la no-realització d’hores extraordinàries dels treballadors semblava que podria eximir de l’obligació.

Però recents sentències de l’Audiència Nacional de 2015 i 2016 han posat de manifest que l’obligació de portar el registre és legal i substantiva, doncs la llei el configura com l’eina que té el treballador —de fet quasi sempre, l'única eina— per acreditar els seus excessos de jornada si és que n’hi ha.

Al respecte d’això la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) aquest any 2016, va dictar la Instrucció 3/2016 sobre “intensificació del control en matèria de temps de treball i d’hores extraordinàries” en la que es feia molt èmfasi en la necessitat d’exigir a les empreses el compliment de l’obligació de registre ordinari de la jornada laboral, considerant que en els supòsits en què es verifiqui que l’empresa no porta adequadament el registre de jornada dels seus treballadors, les actuacions procedents seran, d’una banda el requeriment pel compliment de la citada obligació i, de l’altra, l’extensió d’una acta d’infracció per la comissió de la infracció greu de l’art. 7.5 TRLISOS (“transgressió de les normes i límits legals o pactats en matèria de jornada, treball nocturn, hores extraordinàries, hores complementàries, descansos, vacances, permisos i, en general, el temps de treball al que es refereixen els articles 12, 23 i 34 a 38 de l’Estatut dels Treballadors).

La sanció que podria correspondre’s per la comissió d’aquesta infracció seria en el seu grau mínim de 626 euros i en el seu grau màxim de 6.250 euros.

Per tant, convé que les empreses que encara no ho fan assumeixin les obligacions següents:

1. Portar un registre dels horaris de treball de cada treballador, ja sigui a temps parcial o a temps complet. El registre haurà de ser diari i incloure l’horari concret d‘entrada i sortida de cada treballador, amb la finalitat de determinar les hores realment realitzades cada dia.
2. Elaborar mensualment un document on figuri el còmput total mensual de les hores ordinàries i extraordinàries de cada treballador. Aquest document ha de ser lliurat al treballador junt amb la seva nòmina, havent estat firmada la seva recepció. Els representants dels treballadors tindran dret a ser informats mensualment d’aquests resums lliurats als treballadors.
3. Conservar els registres de jornada dels treballadors durant almenys quatre anys. El problema que es planteja és el de com portar aquest registre en supòsits de treballadors amb jornada laboral flexible que a més desenvolupen gran part de la seva activitat fora del centre de treball, com per exemple seria el cas dels comercials. En efecte l’obligació imposada respon a un model d’organització del treball taylorista/fordista que no s’adequa a la realitat actual del teixit productiu.

La nostra recomanació és que pels treballadors que no desenvolupen la seva jornada al centre de treball s'estudiïn les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies a fi de determinar les hores concretes d’inici i final de la jornada laboral.

--

Elisabet Mallofré, advocada de LeX-it Advocats.