Cercles de dones [Espai en Blanc]

OPINIÓ | La societat en què vivim ens manté distanciades les unes de les altres. Jo recordo quan, a la meva infantesa, tots els diumenges eren dies de reunions familiars. No era important on ens ajuntàvem, ens ajuntàvem i prou.
 
Era molt habitual que coneguéssim els familiars dels nostres familiars. I per conèixer no vull dir saber els seus noms. Per conèixer vull dir saber quines eren les seves històries, on havien conegut els seus marits, quins eren els seus estudis, quins mals tenien…
 
Tot això avui ho hem perdut perquè no tenim aquestes trobades, no tenim aquests apropaments vers els altres. Avui tenim altres distraccions que ens han ajudat a distanciar-nos. Ens han anat fent creure que l’individualisme és millor que el grup. Que les tradicions i el fet de compartir no ens faran més grans.
 
Fa pocs dies, a la meva frase de “compartir és viure” un noi em va respondre “compartir és quedar-te amb menys”. I així ens hem anat quedant cada vegada més i més reclosos en les nostres històries, en la nostra vida, deixant de compartir. I quan deixem de compartir les nostres històries deixem de nodrir els que venen darrere, igual que a nosaltres ens van nodrir les nostres àvies amb la seva saviesa i les seves històries de diumenge a la tarda.
 
Clarissa Pinkola Estés, en el seu llibre Mujeres que corren con los lobos, ens diu: ”las relaciones entre mujeres, tanto si son entre mujeres que comparten lazos de sangre como si son entre compañeras psíquicas, entre analista y paciente, profesora y alumna o almas gemelas, son relaciones de parentesco de la máxima importancia".
 
Amb això, la Clarissa ens anima que, siguem com siguem, cal que ens ajuntem, parlem i compartim entre nosaltres els nostres millors moments, els pitjors, els nostres riures, els nostres èxits, les pors… No podem pensar que tot el que passa ens passa només a nosaltres, que cap altra dona no ho ha viscut abans que nosaltres, o fins i tot que no ho està vivint a la vegada que nosaltres. Quan no trobem amb qui compartir totes aquestes experiències, quan no sabem on compartir-les, ens anem omplint d'elements que no sabem gestionar nosaltres soles i, quan estem saturades, esclatem.
 
Els beneficis que t’ofereix un cercle de dones són estar en contacte amb altres dones que com tu busquen sentir-se millor o simplement conectar amb elles. Dones que sense judici escoltaran el que hagis d'explicar, que explicaran el que hagis d’escoltar. Sempre des de l’amor i el respecte a les altres i a una mateixa.
 
….”Este círculo de mujer a mujer era antaño el dominio de la Mujer Salvaje y el número de afiliados era ilimitado" Clarissa Pinkola Estés, Mujeres que corren con los lobos.
 
Dones! Busqueu un espai per reunir-vos amb altres dones i compartiu, deixeu-vos anar, parleu, allibereu-vos. Creeu un abans i un després a les vostres vides.

Susana Carvajal, Espai en Blanc

--

Més informació a la pàgina d'Espai en Blanc i al Canal temàtic Estils&Vida.