"La intel·ligència existencial a les empreses", per Natàlia Cugueró [Get a partner]

OPINIÓ | A la vida quotidiana i en l’educació de persones és molt important entendre que existeixen diversos tipus d’intel·ligència que s’han de complementar i fomentar. Aquest aspecte, que en l’àmbit educatiu ha donat lloc a diferents sistemes pedagògics aplicats als més petits, té conseqüències més enllà de la pedagogia, atès que semblaria bastant demostrat que l’aprenentatge és un procés vital que mai s’acaba i, per tant, tots ens trobem immersos en un aprenentatge continu en els més diversos àmbits. I un dels espais on les persones existim bona part del nostre temps vital és la feina.

En aquest sentit, entendre aquestes intel·ligències múltiples aplicades a l’àmbit de les organitzacions té molta rellevància i, en especial, una de les intel·ligències que s’han descobert darrerament: la intel·ligència existencial.

En els darrers vint anys, un estudiós de les intel·ligències múltiples humanes, Howard Gardner, va considerar que normalment es mesurava la intel·ligència de les persones basant-se sobretot en dues habilitats importants, però no úniques: la lògica matemàtica i la lingüística.

Aquestes dues, vinculades especialment al cervell més físic, i a la cultura de cadascú, eren les que tothom tenia en compte a l’hora de veure quines facilitats teníem les persones respecte a què podíem fer més fàcilment. Seria el clàssic “ets de ciències o de lletres?”.

Però Gardner va considerar que hi havia moltes altres intel·ligències, tant o més importants, com per exemple tenir un control d’un mateix, captar coses dels altres, tenir un sentit de l’espai que ens envolta, tenir sentit de la música, tenir consciència de la natura, i fins a arribar a vuit intel·ligències personals.

Tot això va obrir un debat que no s’acaba, ja que no totes aquestes intel·ligències tenen la mateixa facilitat per ser mesurades i, en molts casos, algunes resten per desvelar.

Però, en l’àmbit educatiu, aquests estudis van donar lloc a noves eines pedagògiques i també a enriquir els programes de formació destinats a directius, per tal de descobrir i fomentar les intel·ligències per aconseguir directius millors i més complets.

D’aquí la importància d’una intel·ligència que s’ha treballat darrerament, i que es considera bàsica per a un objectiu primordial de les persones, que és que arribin a ser felices.

Aquesta intel·ligència existencial (també anomenada espiritual per alguns entesos) és la que ens permet transcendir la part material de les coses, ser creatius i, en darrera instància, aconseguir una felicitat més estable i profunda.

Aquesta intel·ligència ens interpel·la sobre el sentit de la nostra vida, i això, a les empreses, és bàsic per tal d’entendre per què es vinculen les persones al projecte i per què, arribat el moment, poden qüestionar-se si és atractiu o no per a ells.

Una empresa que entengui les persones des de totes les dimensions de la seva intel·ligència potenciarà que aquestes es puguin desenvolupar en tots aquests nivells, fent que tingui molt més sentit allò que fa cadascú i també el projecte global. 

Les persones poden, dins d’aquesta organització, encabir-hi projectes de vida, vincular-s’hi durant un temps, desvincular-se’n durant certs períodes i poder tornar-s’hi a vincular més endavant, sense que això representi cap traïció ni tampoc cap trauma per a cap de les dues parts.

Les persones, quan treballen amb aquesta intel·ligència, traspassen la part merament material i són més capaces d’aprendre de manera més sàvia.

Tradicionalment aquesta intel·ligència ha estat reservada i cultivada pels grans mestres espirituals, els filòsofs, els artistes i els creadors, però, realment, està a l’abast de totes les persones.

Aquesta espiritualitat aporta a les persones el fet de tenir un món interior que els és propi i els permet prendre distància de la vida exterior, en moments de dificultat de tot tipus. Els permet relativitzar el que passa i trobar-hi un sentit, amb humor i esperança.

Per Natàlia Cugueró, de Get a Partner